Jaume Franch
18/04/2019, 11:53
Hi havia una vegada (1976), un jove il·lusionat en fer grans fotos artístiques i professionals, però que va tenir que esperar 25 anys per poder, definitivament, jugar amb la càmera, sense barreres econòmiques que imposàva l'adquisició d'un carret de pel·lícula i del gravós revelat en paper, d'unes fotos fetes en comptagotes i amb la sensació de estar fent una despèsa capriciosa.
De molt més jovenet (1962) ja havía intentat aprendre a fer fotografía en blanc i negre, i més tard revelar al "quarto fosc", però el cost econòmic d'aquesta afició continuava barrant el pàs.
Però, després d'una llarga sequera fotogràfica, l'any 2001, va descobrir que la fotografía digital li permetía, finalment, fer totes les fotos que volgués, lliurement, sense inconvenients econòmics, amb el mètode universal de "errar i rectificar" i, així, entrar per fí en l'esperat aprenentatge fotogràfic tant desitjat. Jugar a fer fotos i compartir-les va ser el pas definitiu per gaudir d'aquest art fotogràfic.
I... vet aquí un gós, vet aquí un gat, aquest compte no s'ha acabat.
11416
Foto: Àngels Sabater - Asahi PENTAX - analògica
De molt més jovenet (1962) ja havía intentat aprendre a fer fotografía en blanc i negre, i més tard revelar al "quarto fosc", però el cost econòmic d'aquesta afició continuava barrant el pàs.
Però, després d'una llarga sequera fotogràfica, l'any 2001, va descobrir que la fotografía digital li permetía, finalment, fer totes les fotos que volgués, lliurement, sense inconvenients econòmics, amb el mètode universal de "errar i rectificar" i, així, entrar per fí en l'esperat aprenentatge fotogràfic tant desitjat. Jugar a fer fotos i compartir-les va ser el pas definitiu per gaudir d'aquest art fotogràfic.
I... vet aquí un gós, vet aquí un gat, aquest compte no s'ha acabat.
11416
Foto: Àngels Sabater - Asahi PENTAX - analògica