Henri Cartier-Bresson

[Joan A. Gomila]

En el següent enllaç podeu veure 10 fotos d'aquest gran fotògraf elegides i comentades per altres 10 fotògrafs actuals.

Una de les coses que m'ha sorprés és que algunes d'aquestes fotos no es respecta el criteri de l'horitzontalitat de la mar, la verticalitat d'algunes parets o hi ha blancs una mica passats, entec que en aquell temps les possibilitats de processat eren més limitades respecte a les actuals però tot i aquets detalls, son unes fotos excelents per diferents motius.

Tot açò ho dic per que m'ha fet pensar que moltes vegades ens fixam (jo el primer) amb els defectes que pugui tenir una foto que un company ha pujat al fòrum i deixam de banda els aspectes positius.

http://www.quesabesde.com/noticias/10-fotos-henri-cartier-bresson_14557

Esper que vos agradi tan com m'ha agradat a jo aquest article.

[Bep Taltavull]

Molt interessant article Joan A. ens hem tornat massa tiquis miquis... jo el primer :D

[Lafebre]

Gràcies per l'enllaç, Joan A. Per mi, en Cartier-Bresson sempre ha sigut un referent en com ell entenia la fotografia. Pel que dius respecte el nivellament de la línia de l'horitzó o la verticalitat d'alguns edificis, és que ell mai no reenquadrava cap foto, sinó que les positivava tal qual havia pres el negatiu. Quant n'hem d'aprendre d'ell i d'altres com ell!!!

[Lluis Surralles]

Sense restar mèrits a Cartier-Bresson (qui soc jo per fer-ho?) penso que des-de llavors la fotografia i la tecnologia ha evolucionat molt i ara tenim molts mes mitjans. Caldria veure que faria avui. Pero si que penso que, tant l´horitzontalitat del mar com la verticalitat dels edificis de algunes de les fotos escollides son millorables, tant en aquell moment com ara. Repeteixo, jo no soc ningú per jutjar a un dels fotògrafs amb mes nom de la història, pero tampoc em vull deixar impresionar simplement pel nom. Aquest mateix comentari li faré al meu amic David Boira (fotogràficament David Airob) aixi que el vegi.

[Jaume Franch]

Gràcies per l'enllaç, Joan A. Per mi, en Cartier-Bresson sempre ha sigut un referent en com ell entenia la fotografia. Pel que dius respecte el nivellament de la línia de l'horitzó o la verticalitat d'alguns edificis, és que ell mai no reenquadrava cap foto, sinó que les positivava tal qual havia pres el negatiu. Quant n'hem d'aprendre d'ell i d'altres com ell!!!
No acabo d'entendre ( o sí...) si alabes o no el fet de que no enquadrés ni anivellés mai. Però, tal com ho escrius dòna aquesta sensació; còsa amb la que no estaría d'acord.

[Lluis Surralles]

Corroborant el comentari d´en Jaume i com a continuació del meu d´ahir per la tarde referent a aquest tema, penso que determinades normes fotogràfiques son inamovibles, et diguis Cartier-Bresson, Newton, Català Roca (que també en feia de coses aixi) etc. Un mar inclinat fa mal als ulls aqui i a la Xina. He vist fotos molt dolentes d´autors molt bons i no em deixo impresionar. De vegades hi ha gent que practica aquella máxima de "cria fama i fote´t a geure" i jo per aqui no hi passo.

[Lluis Surralles]

A la primera foto (la que ha seleccionat en David) la figura principal que està d´esquena, està desenfocada i a mes a mes parteix la foto per la meitat. M´agradaria saber el comentari que mereixeria aquesta foto si no estés signada pere Cartier-Bresson.

[Jaume Franch]

Com a foto testimonial / social, n'hi ha de bones.
Ara, tècnicament no m'agrada gens. Ho sento.
Estic d'acord amb en Lluís S.

[Joan A. Gomila]

Crec que el mèrit o la fama assolida per Bresson deu ser pels sentiments i emocions que va transmetre en les seves fotos i no tant pel tractament tècnic.

Estic content de les opinions que han sorgit respecte a l'enllaç que vaig pujar, ja que crec que aquestes qüestions també formen part d'aquest fòrum.

[Lluis Surralles]

Evidentment, Joan A. que en Cartier-Bresson va esser un gran fotògraf i que les seves fotos transmeten sentiments. Ja ho vaig dir: qui soc jo per criticar-lo?. El que he volgut dir es que, tant en ell com en d´altres grans fotògrafs de la història hi ha mancànces tècniques, no tant sols per manca dels medis tècnics que tenim ara, sino que de vegades per desidia en corregir-ho. Un fotògraf català de renom universal no utilitzava mai flashos ni en fotografia industrial i li era igual que les figures, si n´hi havia, sortissin mogudes, cosa que jo sempre vaig criticar. L´altre dia vaig visitar una exposició de un fotògraf bastant conegut que es titolava "Barbuts". Eren retrats de homes amb barba. No vaig tenir cap mania en dir que allo eren fotos de carnet molt grosses. No hi havia cap inquietut ni en la il.luminació, ni en l´enquadrament, ni en la expressió. Aixo si, eren molt grosses i ja sabem que les fotos quan mes grosses mes efecte fan.

[Joan A. Gomila]

T'entenc perfectament, Lluis.